Tots som aquella llavor que va caure un dia d’un gran arbre

Sí, la llavor es va deixar anar al buit més immens de l’univers que habitem . I va iniciar un llarg viatge, fins tocar la terra i deixar-se penetrar per la seva gran profunditat.

CONTINUAR LLEGINT

365 Follow Every Day

20+

Travels

3 Family Size

$0

Follow For Free

Aquesta llavor sagrada que cadascú de nosaltres som, està llesta per germinar

Deixar la closca seca que ens ha resguardat per tant de temps, fusionant-nos amb la terra humida de la nostra Mare Terra, deixant-nos inseminar pels rajos profunds, clars i penetrants del nostre Pare Sol.

Llavor de vida neix com un impuls de descobrir els nostres primers brots i així descobrir qui veritablement som, deixant que les nostres arrels penetrin ben endins, sentint com cada part fosca de nosaltres, en ser reconeguda i acceptada, es converteix amb l’alè de vida ens fa créixer amb la mateixa força i solidesa que el Gran Arbre d’on venim tots.

Hem vingut a donar forma i matèria a l’essència de la flor que sempre hem sigut, confiant, deixar anar tot allò que ens ha ajudat a sobreviure fins ara, per poder tornar al temps real de la Natura, irradiant el nostre nèctar, per poder madurar i generar de nou, el primer alè de vida, que neix de la fusió eterna de la nostra essència masculina i femenina, unides en una sola dansa.

I així retrobant-se amb la nostra veritable alegria interior, com a resultat d’un llarg camí d’iniciació, del camí de la vida, la iniciació de superar les etapes que la vida et porta, de deixar-se traspassar pels moments contundents que la vida ens dona per créixer i arrelar allò que som i no ens havíem permès viure. Perquè quan travessem la ferida, neix el do que veritablement hem vingut a despertar.

I en aquest moment tan fràgil, en el qual. No tenim enlloc on agafant-se: només podem deixant-se portar pel buit profund i fosc que és l’existència, la teva essència primigènia comença a agafar forma.

Amb aquell amor tan pur i sagrat que és el que et fa gaudir, que és el que a tu et fa brillar, que és el que a tu et fa trobar aquella llavor, aquell brot, aquella flor, aquell nèctar… que has vingut a despertar.

Perquè amb les teves profundes arrels, amb el teu tronc ben ferm a la terra, les teves ales, que són el teu camí, podran ressorgir i tornar a ser, aquell estel brillant i somrient, que sempre has emanat.

Em concedeixes el do d’acompanyar-te en el temps del teu nou naixement?